|
Introducció
"De les moltes i espectaculars coses
que van passar en l’imperi [EUA] en 1998, la història
també retindrà l’esclat del ciberespai.
El cas Lewinsky va ser per a la informació difosa a
través d’Internet el que l’assassinat de
Kennedy per a la televisió. Un entremaliat columnista,
Matt Drugde, va avançar en el ciberespai la majoria
de les revelacions del 'culebró' i allí el Congrés
va decidir difondre el cèlebre Informe Starr que, sens
dubte, va ser el llibre de l’any. Sexe, mentides i pàgines
web van ser l’aperitiu del mil·lenni". (Javier
Velenzuela, Anuario El País 1999)
En aquest treball intente respondre a la següent
qüestió: com Internet ha aconseguit influir de forma
negativa en la manera de com els mitjans de comunicació han
tractat la informació en el cas Lewinsky. Una pregunta
difícil, ja que les respostes, com es deixa veure al llarg
de les set parts d’aquest treball, són múltiples
i compatibles.
Internet com a mitjà de comunicació
i com a font informativa és un tema interessant, i que és
present, des de fa tres anys, en totes les pàgines de diaris
i revistes, en programes de televisió i ràdio i en
boca del públic en general. De moment sembla que les reflexions
al voltant de la xarxa han sigut de caràcter positiu, eufòric,
i inclós m’atreviria a dir acrític. És
ben cert les noves possibilitats que obri la xarxa al món
de la informació, però igual de veritat és
els perjudicis: descontrol de les notícies que circulen,
manca de lleis sobre materials —ja siguen injuriosos, morbosos
o pornogràfics-, augment del desequilibri entre aquells amb
accés a la informació i els exclosos...
En aquest recull de testimonis l’affaire
sexual del president d’EUA, intente posar en entredit la influència
negativa d’Internet en el tractament informatiu. Crec que la
xarxa ha estat un mitjà més en aquest espectacle maliciós
en què les televisions i els diaris han jugat amb la vida
privada de Clinton per aconseguir audiència. El tot
val és una premissa i al preu que siga és
una realitat.
És clar, i només fa falta veure
el recull hemerogràfic o anar a la mediateca per veure que
la informació ha estat un reality-show. Però
Internet no és la culpable.
Com he dit, el treball està dividit
en quatre entregues i un total de set parts. En la primera, l’exclusiva
a Internet: el cas Isikoff, es descriu com el cas
Lewinsky es difon en primícia per Internet i en quines
condicions. Sense contrastar la font i furtant l’exclusiva
al Newsweek, la revista Drudge Report deixa navegar
el rumor sexual per la xarxa.
A el ciberespai: aliat dels diaris es
veu el paper clau que la xarxa ha ofert als periòdics. Internet
els ha permés actualitzar la informació al moment
i oferir imatges en directe. Però la televisió també
s’ha servit d’Internet per difondre documents i vídeos.
Tots han eixit guanyant.
Al tercer apartat, a roda de la xarxa
s’hi analitza com els mitjans considerats fins avui convencionals
han hagut d’accelerar el seu procés informatiu per no
quedar marginats de les possibilitats que oferia la xarxa. Al principi,
Internet pren la iniciativa, i la televisió i la premsa se
les han d’idear per seguir-la, igualar-la més tard i
arribar a superar-la.
La quarta part és el centre del treball
i una de les característiques que he trobat més interessant
del cas Lewinsky. L’espectacularitat informativa
i la difusió de rumors és un capítol que
alguns consideren una de les influències més negatives
d’Internet. La Vanguardia considera que s’ha augmentat
la dosi d’espectacularitat, és cert el reality-show
de l’afer però no és causa directa de la xarxa.
A l’opinió pública i
l’agenda dels mitjans es deixa oberta la polèmica
sobre el que els mitjans oferien i el que el púbic nord-americà
volia. És una paradoxa ja que les enquestes deien que l’opinió
pública estava farta de Clinton i Lewinsky, però els
rattings d’audiència no corroboren aquests percentatges.
Una de les conclusions que coincideixen tots
és la consolidació del periodisme electrònic
(i/o digital). Internet ha batut tots els rècords fins
ara coneguts de consultes i ha conegut el col·lapse més
d’un cop. "L’escàndol sexual en la Casa
Blanca catapulta el periodisme electrònic". (La
Vanguardia: 1-2-98)
I per concloure, incorpore unes conclusions
de tot el treball, intentant respondre a la pregunta plantejada,
i unes reflexions sobre el paper de la xarxa. Cal llavors més
anàlisis crítiques al voltant de les tecnologies digitals
i la seua influència en el procés productiu periodístic.
Negroponte diu que estem en la societat digital.
Tot el treball està acompanyat de reculls
de premsa per reflectir de manera clara el que ha anat succeint
en els darrers mesos, i com la premsa, actor actiu, opinava sobre
ella mateixa. El recull periodístic crec que enriqueix el
treball.
–
L’exclusiva
a Internet: el cas Isikoff
Comencem el treball de recerca pel principi, quan
es publica a la xarxa l’escàndol de la relació
sexual entre el president Bill Clinton i l’exbecària
Mònica Lewinsky.
La matinada del diumenge 18 una escabrosa publicació
on line de Hollywood, The Drudge Report, llançava
als quatre vents un correu electrònic amb un titular explosiu:
"Xica de 23 anys, exbecària de la Casa Blanca, relació
sexual amb el president*Exclusiva mundial**Tinga confiança
amb el Drugde Report**". El text del mail deia:
"En l’últim moment, a
les 18 hores de dissabte, la revista Newsweek va avortar la
publicació d’una història destinada a agitar
els fonaments de Washington: una exbecària de la Casa
Blanca va mantenir un romanç amb el president dels
Estats Units. El Drugde Report ha esbrinat que el reporter
Michael Isikoff havia escrit la història periodística
de la seua carrera, però els responsables de Newsweek
van frustrar la publicació".
Newsweek no havien publicat la història
seguint la millor tradició del periodisme americà.
En una nota apareguda en la seua edició de la darrera setmana
de gener de 1998, la revista explicava que la crònica no
va arribar a la impremta ja que el reporter no havia pogut parlar
amb Lewinsky, malgrat que treballava en aquest tema des de feia
un any.
Abans de publicar el seu nom per primer cop
i canviar inevitablement la seua vida, els editors van considerar
necessari saber més sobre ella i els seus motius. Però
no pesaven que Matt Drugde no dóna importància a aquestes
regles. Algú va filtrar la discussió en Newsweek
i ell va desencadenar la tronada.
A partir d’aquest moment Newsweek es
va veure forçada a canviar d’estratègia. La matinada
de dimarts 20 de gener de 1998, quan ja tot Washington feia circular
còpies del correu de Matt Drugde, els editors van decidir
publicar la història original en Internet per salvar els
dies que faltaven fins la següent edició de dissabte.
Newsweek no tenia pàgina web, però va demanar
al Washington Post que publiqués la història
en la seua edició en Internet, i després en el periòdic
de paper. (Partal i Reales, La Vanguardia: 1-2-98)
Aquesta és la història que va iniciar
el famós i escandalós Cas Lewinsky, i que ha
fet de la xarxa el mitjà més important dels darrers
anys. Internet va donar l’exclusiva de manera polèmica,
saltant-se totes les regles del periodisme nord-americà:
contrastar totes les fonts; i donant una embranzida i guiatge a
l’affaire que costa de qualificar. El tema del treball
proposa parlar de la influència negativa d’Internet
en el tractament de tots els mitjans de comunicació en aquest
esdeveniment. Això ho descobrirem al llarg de l’estudi,
posant en dubte i reafirmant aquesta influència, però
el que queda palés és que a Internet és on
es va descobrir el cas, i tal vegada això ha condicionat
el tractament informatiu.
–
(Continua)
|
ó 962 960 727
