| |
Robert Llorca.- Vicent Llopis és el patró
de la barca Nueva Vicenta. Des dels 12 anys ix tots els dies,
si el temps vol, a la mar. Va començar a pescar amb son pare.
"És una herència. Tota la família ha
seguit la mateixa tradició", comenta Llopis. Doncs,
el seu iaio Miquel i son pare, també Miquel, eren pescador,
i ara, un fill, Vicent, s’hi dedica tot l’any, i l’altre,
David, els ajuda a l’estiu.
 Tots
els dies ixen del port de Gandia a les 5.45 hores de la matinada
per xorrar la xarxa, és a dir, per recollir la xarxa que
el dia anterior havien calat. Vicent Llopis es dedica a l’anomenada
pesca de trasmall, un tipus de pesca d’art menor. Per la vesprada
ixen a calar les xarxes. Les disposen paral·leles a la costa
fent una paret de nord a sud, i les puntes les deixen clavades tota
la nit amb unes pedres i bolles per indicar la presència
de la xarxa. Segons el tamany dels forats de la xarxa, s’enganxa
un tipus de peix. A l’endemà, de bon matí, tornen
per recollir-les.
Quan arriben al port, es passen unes tres hores seleccionant tot
el peix de les xarxes, i ordenant-lo en caixes per a la subhasta
de la vesprada.
A l’estiu tiren uns 3.000 metres de xarxa per agafar llenguados,
sèpies, mabres, llagostins i mollets. En esta època
de l’any ixen tots els dies i treballen de sol a sol. Però
a l’hivern hi ha setmanes que només calen les xarxes
dos dies, ja que no poden anar a la mar pel mal temps. Els caps
de setmana descansen, excepte diumenge per la vesprada que han de
tirar la xarxa per xorrar-la a l’endemà.
En l’art del trasmall hi ha 4 tipus de malles, segons el número
que indica els forats per cada 20 centímetres. Hi ha malles
del 4,5 (per pescar llenguado), del 6 (per a la sèpia), del
9 (per al llagostí) i del 13 (per al mollet).
El patró de la Nueva Vicenta, Vicent Llopis, és
molt optimista quan parla del present i futur de la pesca. "El
futur no el veig negre, només cal un respecte de la mar.
Ara mariners no se’n troben, se’n van a la construcció",
explica Vicent. I pensa que hi ha menys peix que abans, "per
exemple, han desaparegut espècies com el corvall o el reig",
degut sobretot a la contaminació i a que les barques d’arrossegament
"han fet molt de mal".
Aquest pescador és un exemple del 300 mariners que hi ha
al Port de Gandia. La Confraria de Pescadors compta amb 15 embarcacions
d’arrossegament i 80 dedicades a les arts menors. Aquest tipus
de pesca tradicional engloba diferents activitats. Està el
trasmall, el palangre, el catúfol, la cerca i la petxina.
 El
palangre serveix per pescar espècies grans com l’emperador
o el peix espasa. Són uns pals amb hams. Per pescar el polp
s’usen els catufos, uns càntirs de ceràmica on
s’hi fica el polp. Es tiren els catúfols a una profunditat
entre 5 i 40 metres, i l’endemà es recullen. I la petxina
s’agafa amb uns gabiots que porten un rastrell que s’enclaven
a la sorra. Es pesca a vora mar i ixen a les 5 de la matinada i
tornen a mig matí.
L’altre tipus de pesca, a banda de les arts menors, es la
d’arrossegament. Les barques són més grans, pesquen
a més milles de la costa i passen 12 hores a la mar, de 5
de la matinada a les 5 de la vesprada. Aquestes barques també
reben el nom de bou. El sistema és bastant senzill.
José Martínez, mariner jubilat, explica l’arrossegament:
"La xarxa es tira a l’aigua, i gràcies a unes
portes de la barca, la xarxa fa un semicercle i s’arrossega.
S’arreplega tot el que hi ha al fons del mar". La
xarxa, de 4 metres d’altura, recull lluços, molls, sorells,
cavalles, gambes, palades, moralles, calamars, sepionets...
A les 5 de la vesprada, la barca arriba a temps per a la subhasta
i el peix ja ve triat i arreglat.
José Escrivà, mariner d’arrossegament, comenta
que es pesquen totes les espècies de 40 braces de profunditat
i numera els peixos agafats: "carrancs, cabuts, caragols
punxosos, raps, tatxells, sardines, aladroc, cavalles, petxines,
congres, rajades...". Uns 100 quilos de peixos.
La subhasta
 A
les 4.45 hores de la vesprada comença un espectacle curiós
per als profans en peix i rutinari per als pescadors i compradors:
la subhasta. Els pescadors fan cua amb les seues carretilles plenes
de peix per exposar les captures del dia i els compradors agafen
posició en les grades.
Fa dos anys que la subhasta de Gandia es va modernitzar. Ja no
està aquell home que a capella cantava els preus i
els braços alçats dels compradors. Ara l’home
que cantava ha sigut substituït per una pantalla i els braços
alçats per uns comandaments a distància.
La directora de subhasta, Mª José, explica el sistema:
"Es posa el peix sobre la cinta, i en un punt, la bàscula
pesa el peix. Amb l’ordinador es posa la barca, l’espècie
i el preu d’eixida. Després continua per la cinta, i
en una pantalla apareix totes les característiques de la
caixa de peix".
En les dues pantalles, els compradors veuen el nom de la barca,
l’espècie de peix, el número de caixes, els quilos
i el preu que va baixant de 5 en 5 pessetes. Els compradors, majoristes
i minoristes, elegeixen el preu amb un comandament a distància.
Al final de la cinta elèctrica, cau sobre la caixa un paperet
que indica el comprador.
En la subhasta de Gandia es concentren, sobretot, minoristes, és
a dir, propietaris de peixateries. I és la primera subhasta
que se celebra en tota la província, aleshores marca el preu
del peix. Paco Tarzán, comprador per a majorista,
comenta el secret de comprar un bon peix: "A part de la
qualitat, s’ha de vore el tamany i el preu, saber com ha anat
el dia anterior i el preu d’altres subhastes".
 Tarzán
troba a faltar la vigilància de l’administració.
"Ací no ve ningú a revisar el tamany del peix,
ja que en totes les subhastes es ven peix xicotet. Em pareix molt
malament que la Generalitat ho consentisca", comenta.
Problemes del sector
La major problema que afecta la pesca és la baixada de les
captures i la contaminació de la mar. El cap de la llotja
de Gandia, José Morató, comenta que "fa falta
una involucració de tots, tant de l’administració
com dels pescadors. Estem parlant de respectar la natura, i la mar
què? La mar és natura i no l’estem cuidant. Tota
la porquera que no volem, l’estem tirant a la mar".
José Martínez aporta un exemple sobre la contaminació:
"Abans els caragols eren tots blanquets, ara són
negres pel fang".
Per regenerar la mar, tots els anys hi ha parades biològiques
i cada espècie té la seua veda. Les conseqüències
de les parades i vedes, segons Morató, "es voran
a llarg termini. Això sí, hi ha espècies que
ara sí s’agarren". El pescadors reben una subvenció
de la Generalitat per a les despeses de les barques, i l’Estat
els acull a l’INEM.
En els darrers any, el Port de Gandia ha experimentat una proliferació
de barques menudes, sobretot de trasmall, i una baixada d’arrossegament.
La pesca, però, s’ha mantés. "Hi ha anys
bons i dolents, i la bona pesca depén de la lluna, de l’oratge,
del marejol i dels bancs de peixos", afegeix Morató.
|
Experiència a 3 milles de
la costa
Tranquil·litat total a les drassanes del Port de
Gandia. Eren les 6 del matí, només caminaven
alguns pescadors dirigint-se a les seues barques. Era
l’hora d’eixir a la mar per a la pesca de transmall.
El temps acompanyava, encara era de nit i no feia gens
de fred, només hi havia una xicoteta brisa matinal.
A les 6.15 del matí puge a una barca de trasmall
amb el patró i dos pescador, fills del patró.
4 persones en una embarcació de 10 metres d’eslora.
Una, jo, un invitat dels homes de la mar. Mai havia anat
amb barca, només amb un vaixell gran per anar a
les Illes Balears, i encara recorde el mareig de tota
la tripulació. La por, llavors, de pujar amb barca
era evident. Puc avançar que no vaig patir cap
alteració.
La meua intenció era conéixer el món
de la mar, com pesquen els mariners de Gandia. La curiositat
era el pretext per endinsar-me mar endins i deixar per
uns moments el sòl ferm. Els xicotets moviment
que provocava el xoc de les ones sobre la barca feien
un balanceig que asseguraven el viatge marí. El
sol encara no volia eixir.
Anàvem a buscar les xarxes que, el dia anterior
per la vesprada, Vicent i els seus dos fill havien calat.
Agafar les malles és diu xorrar les xarxes. Uns
3 quilometres de xarxes disposades en paral·lel a
la costa a una distància de 4 milles. D’un
dia per a un altre, Vicent troba les seues malles gràcies
al radar que indica la profunditat, uns 17,8 metres.
La sensació de llibertat és total. No hi
ha barreres. Vas amb un vehicle, però per una carretera
sense senyals, línies, arcens i trànsit.
Un mar obert sense obstacles. La manca de soroll i d’altres
barques, el vent de mestral i la tranquil·litat que
porta la nit ens traslladen a un somni sense malsons,
un somni ple de núvols tous.
Però l’hora de xorrar ha arribat. Amb una
màquina, anomenda pels mariners com xupaxup,
que té tres rodes i està accionada per motor
es van recollint les malles, nugades una darrere l’altra
fins fer els 3.000 metres.
Els peixos, que han quedat atrapats entre la xarxa, són
trets de l’aigua. Una dorada escapada de la piscifactoria,
un peix volador, sorelles, llobarro... són espècies
que van ixint de l’aigua. L’alegria arriba quan
es veu entre les malles eixir un llenguado, un peix molt
apreciat pel seu preu (unes tres mil pessetes el quilo).
També el llagostí ompli de felicitat els
mariners de la barca.
Els polps porten algun mal de cap. Els seus tentacles
intenten enganxar-se per tot arreu, inclós per
les mans de qui arrossega la xarxa. El mariner xicotet
s’encarrega de pegar-li un colp amb un martell per
acabar amb el nervi del polp, o sinó es passeja
per tota la barca intentant fugir i tirant la tinta negra,
que en l’aigua dóna tan bons resultats per
poder escapar de l’enemic, una tàctica que
en terra no serveix. Els meus pantalons van ser tacats
pel líquid negre del polp. Jo no portava els pantalons
de plàstic, color taronja, i les botes que els
homes de mar vestien.
La sèpia també usa la tinta per defendre’s.
I un altre peix, no comestible, com el bou també
tira una tinta de color morat.
Quan comença a eixir el sol, es pot disfrutar
de la vista que acompanya el blau de la mar. Una vista
des de dins de l’aigua. Es pot vore la costa de la
platja de Gandia (uns 4 quilòmetres de sorra i
apartaments) i les muntanyes del Montdúver i la
Safor al fons. Un paisatge que s’enriqueix amb la
vista de tot el golf, des de Cullera fins Dénia.
S’han tret 10 malles del número 9, i 6 malles
del 5. El principi de la rastrera està assenyalat
per una bolla de color roig, i el final amb una de color
negre, que significa el principi de la fi del dia de pesca,
perquè quan arriben al port encara els queda desenganxar
tot el peix de les xarxes.
Avui no s’ha agafat molt de peix, menys que el dia
anterior, perquè despús-ahir bufava vent
de garbí, i ahir, bufava ponent, mals aires per
a la pesca.
L’entrada al port està acompanyada pel gran
nombre de pescadors, que de bon matí, ja estan
asseguts al braç del port pescant amb la seua canya.
Els espera un llarg dia de paciència.
Nosaltres entrem a les 8.30 del matí, quan sonen
les campanes de l’església de Sant Nicolau.
Tot seguit, als mariners els resta seure’s tranquil·lament
per arreglar el peix i preparar-lo per a la subhasta de
la vesprada. Com diuen els pescadors, "ara ve
lo bo".
|
(Tercera parte: El
Club Naútico)
|
ó 962 960 727
